- El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general.
- Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts.
- Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera que mai més no en tornen a ésser afectades.
- Els nodríssons les mares dels quals han patit aquesta malaltia estan immunitzats contra el trastorn aproximadament fins als 12 mesos d’edat, que és el període de temps durant el qual els anticossos materns es mantenen en l’organisme de l’infant. Així, en aquest moment cal procedir a la vaccinació contra el xarampió, que es duu a terme amb l’aplicació del vaccí triple víric.
- Si bé el xarampió sol presentar un curs benigne, no s’ha de menysvalorar la importància de la vaccinació, ja que de vegades origina complicacions greus com ara encefalitis, que poden deixar seqüeles permanents.
- Per tal de prevenir una sobreinfecció bacteriana, hom recomana de rentar el malalt diàriament, com també de netejar-li i d’airejar-li l’habitació diàriament.