Infància i pubertat

La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat. És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur. Per aquesta raó, totes les atencions que es dediquin al petit tenen una rellevància extrema, i es considera fonamental que els pares i les altres persones que en tinguin cura estiguin suficientment informats de les seves necessitats, la cura que requereix, l’evolució del seu desenvolupament i els signes que indiquen una possible desviació de la normalitat.

Després del naixement, el nadó és encara un ésser immadur i absolutament dependent, raó per la qual tots els controls i les atencions que se li apliquin llavors, tant en la mateixa clínica com després a la llar, són fonamentals. Els controls sanitaris d’aquesta època, com també els posteriors, al llarg de tota la infantesa, són insubstituïbles a l’hora d’avaluar la normalitat del procés de creixement i de maduració.

És convenient que els pares, en especial si ho són per primera vegada, s’assessorin convenientment sobre el comportament normal del nadó, com també de les atencions que requereix i de les fórmules idònies per a satisfer-les. El temor amb què molts pares s’enfronten a la cura del nadó es basa principalment en el desconeixement, ja que amb unes quantes normes d’actuació, ben fàcils d’aprendre i que els proporcionaran experiència, i l’ús del sentit comú, n’hi ha prou per afrontar qualsevol dificultat i permeten gaudir d’aquesta època.

L’alimentació és un altre punt rellevant, ja que d’un correcte nodriment depèn que el creixement sigui harmònic. Per això, els pares han d’ésser coneixedors de les necessitats del petit, d’acord amb criteris fiables i sense deixar-se influir pels consells, sovint erronis, transmesos de generació en generació. Cal destacar en aquest sentit que durant els darrers decennis, coincidint amb les modernes concepcions pel que fa a atencions sanitàries i a l’alimentació, en termes generals els infants creixen més sans i amb un millor desenvolupament, tant físic com intel·lectual.

Pel que fa al desenvolupament psicomotor, gràcies al qual l’infant assoleix un progrés individual que li ofereix una major autonomia alhora que una socialització, les atencions que rebi dels seus pares són, també, bàsiques. És indispensable de conèixer-ne les diferents etapes normals, tant per a estimular l’infant i afavorir-ne la maduració, com per a poder-ne detectar les anomalies i recórrer al consell dels especialistes, que sovint, amb mesures ben simples, seran capaços de corregir les desviacions que s’observin.

Després de la infància s’accedeix a la pubertat, època crítica en què es produeix la transformació de l’infant en adult. El coneixement dels canvis que normalment es produeixen, tant en l’esfera física com en la psicològica, és bàsic perquè tot el procés es desenvolupi en harmonia. Aquest difícil període, tant per al nen mateix com per als seus pares, requereix la comprensió del procés que s’està produint en l’organisme, sotmès a modificacions constants. Com també, no cal dir-ho, s’han de comprendre els notables canvis psicològics i emocionals que s’esdevenen en l’adolescent, per tal d’actuar-hi de la manera correcta, exercint-hi un control adequat, però que no n’afecti la llibertat, a fi que pugui accedir a la vida adulta en les condicions més idònies.

És, doncs, prioritari procurar una informació adequada perquè es pugui afavorir el creixement i la maduració de la persona en unes etapes fonamentals de la vida. Per tant, segons l’opinió unànime dels especialistes i de les organitzacions sanitàries reconegudes, cal que els pares s’esforcin per accedir a les fonts oportunes, tot eludint els consells que, ni que siguin ben intencionats, puguin perjudicar el benestar del petit, més que no pas afavorir-lo.

D’altra banda, com que l’infant rep diferents denominacions, segons l’edat, convé aclarir les subdivisions de les primeres etapes de la vida i els qualificatius més emprats, com consta en la taula següent.