La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment. De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri, època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys.
En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània dels ovaris, les gònades femenines. Així, doncs, arribant als 40 o 50 anys de vida, els ovaris presenten fallades en la seva producció d’òvuls aptes per a ésser fecundats, i progressivament deixen d’elaborar les hormones femenines que prioritàriament eren destinades a preparar l’organisme per a un eventual embaràs. Per tant, les modificacions fonamentals que comporta el climateri corresponen a l’acabament de l’etapa reproductora, que es constata amb la interrupció del ritme menstrual.
Malauradament, però, la idea de la menopausa en la nostra societat presenta diverses connotacions negatives, com si el que s’esdevingués en aquest moment de la vida fos alguna cosa més que la pèrdua de la capacitat de reproducció. L’origen íntim d’aquestes creences es basa en el desconeixement que hi ha sobre el que exactament s’esdevé en l’organisme femení i les conseqüències reals que les modificacions comporten. Els prejudicis sobre aquestes qüestions, a més, provenen ja d’èpoques passades i es transmeten de generació a generació. Si l’únic objectiu de la vida de la dona fos tenir fills i criar-los, la menopausa efectivament significaria la fi de la seva vida. Però la dona és molt més que un ésser destinat a procrear. Amb la menopausa perd la capacitat de reproducció, però continua conservant totes les seves altres qualitats, no significa la fi de la seva vida sexual ni entra en el període de la vellesa; pel fet que s’interrompi la menstruació no deixa d’ésser una persona en plena activitat ni perd les característiques femenines que li corresponen. Durant el segle passat, en què l’esperança de vida era molt inferior a l’actual, el climateri es trobava a prop de la fi de la vida, però actualment la població femenina que ha superat l’edat de la menopausa és cada vegada superior: si es considera que la regla s’interromp aproximadament als 50 anys i que com a mitjana les dones viuen, almenys, uns 75 anys, cal tenir en compte que després del climateri encara els espera una tercera part de la vida.
El climateri comporta modificacions menstruals, ja que les regles esdevenen irregulars i finalment s’interrompen. Però també hi ha d’altres i nombrosos canvis funcionals i orgànics provocats pel dèficit progressiu d’hormones femenines, que actuen sobre diversos teixits. I si bé es tracta d’un fet fisiològic, en aquesta època, fins que l’organisme s’adapti a la nova situació, es poden presentar trastorns molt diversos, per exemple derivats de l’atròfia progressiva de l’aparell genital, o alguns de molt aparatosos, per bé que innocus, com les populars crisis de sufocacions. Però no tots els trastorns que es presentin en aquesta època poden ésser causats per la proximitat de la menopausa, ni cal suportar estoicament les molèsties climatèriques que es presentin, ja que actualment hi ha diversos mètodes que permeten de solucionar-les.
En aquest capítol, per tant, es detallaran les característiques dels canvis climatèrics, com també els eventuals trastorns que es poden presentar en aquesta època i els models terapèutics que es proposen per a solucionar-les o atenuar-les.
D’altra banda, cal esmentar que el climateri, com a època en què disminueix la capacitat reproductiva, es presenta també en el sexe masculí, i usualment s’anomena andropausa. És clar que la situació és molt diferent que en la dona, ja que molts homes conserven la capacitat reproductora gairebé tota la vida, i quan es produeixen modificacions en la situació hormonal són molt més progressives perquè no són degudes a la interrupció sobtada de la funció gonadal que caracteritza el climateri femení. Així, aquest capítol es dedica al climateri femení, sense tractar de qüestions específiques sobre el masculí.