Ascariasi

Definició

És anomenada ascariasi o ascaridiasi la parasitosi deguda a la presència del cuc anomenat Ascaris lumbricoides en la llum de l’intestí prim. En general és asimptomàtica, per bé que pot originar manifestacions —fonamentalment trastorns gastrointestinals— quan es localitza a l’intestí una quantitat nombrosa de cucs.

Causes

L’Ascaris lumbricoides és un helmint, és a dir, un cuc sense apèndixs articulats. Es classifica dins del grup dels nematodes, ja que és de forma cilíndrica, no és segmentat i l’espècie inclou individus diferenciats del sexe masculí i del sexe femení. Els cucs adults, d’un color blanquinós, tenen entre 15 cm i 35 cm de longitud, i uns 5 mm de diàmetre.

L’hàbitat natural del paràsit és l’intestí prim de l’ésser humà, on troba un medi apte per al desenvolupament i s’alimenta de les substàncies nutritives semidigerides que hi ha en la llum intestinal. Els cucs adults poden fixar-se a la paret de l’intestí per la part del cap, gràcies a unes dents rudimentàries, semirígides, amb les quals s’enganxen a la mucosa intestinal, per bé que fàcilment se’n poden desprendre i desplaçar-se pel tub digestiu. A l’extrem oposat al del cap es troba l’aparell reproductor; en els mascles té una estructura en forma de doble espícula enrotllada, que en la còpula insereixen dins la vulva de les femelles. Les femelles sexualment madures produeixen diàriament una elevada quantitat d’ous, fins a 200.000. Els ous, microscòpics, consten d’una paret rígida, a l’interior de la qual hi ha diversos embrions o larves. Aquests ous són eliminats amb les matèries fecals.

El contagi s’esdevé en ingerir les larves contingudes als ous. La principal font de contagi és la fruita i la verdura contaminada amb ous procedents d’excrements humans infestats; els ous són molt resistents, i a la terra humida poden sobreviure durant mesos o anys, i poden ésser desplaçats també per insectes, ocells o rosegadors fins als aliments o les begudes, i contaminar-los.

Després d’ingressar a l’organisme per via digestiva, la paret dels ous s’esqueixa per l’acció dels sucs digestius, i les larves queden en llibertat. Aquestes larves, microscòpiques, penetren en la mucosa digestiva i atenyen la circulació sanguínia. Així circulen per tot l’organisme, però en passar pels pulmons abandonen els vasos sanguinis i s’instal·len als alvèols pulmonars, on romanen alguns dies mentre s’engruixeixen. Més endavant, les larves pugen pels bronquis cap a la tràquea, la laringe i la faringe, i davallen per l’esòfag i l’estómac, i així arriben al duodè o primera part de l’intestí prim, on s’estableixen, esdevenen adults i tornen a iniciar el cicle.

Freqüència, distribució geogràfica i edat

L’ascariasi és una parasitosi de distribució universal, i es calcula que en pateixen uns 800 milions de persones a tot el món. És especialment freqüent a les regions de clima tropical, que afavoreix la supervivència dels ous, amb mitjans sanitaris i d’higiene deficients que faciliten la contaminació d’aliments o begudes. Al nostre medi, només es donen casos d’aquesta parasitosi en grups que viuen en condicions higièniques deficients.

La malaltia pot presentar-se a qualsevol edat, per bé que afecta sobretot infants d’edats compreses entre 3 anys i 8.

Manifestacions i complicacions

Les manifestacions de la parasitosi depenen fonamentalment de la quantitat de larves ingerida. En general es desenvolupen pocs cucs adults i la parasitosi evoluciona de manera gairebé asimptomàtica. Solament quan se’n desenvolupen molts es presenten manifestacions, que poden ésser de diversos tipus.

En alguns casos, la primera manifestació del trastorn es produeix quan les larves s’estableixen i es desenvolupen passatgerament als pulmons, originant un procés inflamatori al teixit pulmonar, amb febre, accessos de sensació de manca d’aire, tos i expectoracions que de vegades són sanguinolentes. Aquest estat es manté durant uns pocs dies; després s’atenua i desapareix.

Les manifestacions més característiques —quan es presenten— són les gastrointestinals: molèsties abdominals difuses, sensació d’estar ple i distensió abdominal, i, de vegades, diarrea. A més, si el nombre de paràsits és molt elevat, fins i tot pot dificultar l’alimentació, cosa que produeix anèmia i pèrdua de pes.

D’altra banda, com que tenen una gran mobilitat, els cucs es poden desplaçar pel tub digestiu amb molta facilitat i de vegades són eliminats amb les deposicions, o pugen fins a la cavitat bucal o el nas. Més rarament, causen l’obstrucció d’un determinat segment intestinal o d’algun conducte digestiu, com el colèdoc o el conducte pancreàtic, originant els trastorns corresponents.

Diagnosi i tractament

La diagnosi es determina per l’observació del paràsit en les matèries fecals, la cavitat oral o el nas, o bé per l’observació microscòpica dels ous en les matèries fecals. Hom sol·licita en alguns casos una exploració radiològica del tòrax o de l’intestí prim per a valorar el nombre i el volum dels paràsits i detectar l’eventual presència de lesions.

El tractament, molt senzill, consisteix en l’administració d’antihelmíntics diversos per via oral. En general, el tractament es manté 3 o 4 dies, per bé que per garantir la total eliminació dels paràsits es repeteix al cap de dos mesos.