La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu. Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits.
Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia, que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició. La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en suspensió aèria, tot i que de vegades es pot produir per via cutània, a través de ferides o solucions de continuïtat a la pell. En general, el procés infecciós es desenvolupa quan hi ha una altra patologia en l’organisme de l’hoste, a conseqüència de la qual la immunitat es troba deprimida: aquest és el cas dels tumors malignes en fases avançades, o tractaments prolongats amb corticosteroides o amb immunodepressors. En els teixits afectats es forma un abscés que tendeix a créixer progressivament i a partir del qual els gèrmens poden propagar-se a d’altres òrgans o teixits.
La forma de presentació més freqüent és la nocardiosi pulmonar, que es manifesta de manera insidiosa amb tos i expectoracions mucopurulentes, que de vegades tenen estries de sang i que desprenen una olor desagradable, febre, calfreds, sudoració —especialment a la nit—, manca de gana, pèrdua de pes, dolor toràcic i sensació d’ofec. Si hom no procedeix al tractament oportú, el procés infecciós continua avançant, i és freqüent que, tard o d’hora, hi hagi complicacions derivades de la propagació dels gèrmens a d’altres teixits, com les pleures, la paret toràcica, la pell o el sistema nerviós central.
Amb la inoculació dels bacteris a la pell, es produeix la nocardiosi cutània, que es caracteritza per la formació d’abscessos en el teixit subcutani, que en aquests casos s’anomenen micetomes i que solen ésser únics, però de vegades n’hi ha més. Els micetomes van acompanyats d’un dolor intens i inflamació local i poden presentar fístules, que drenen un líquid purulent. Des dels micetomes, els gèrmens poden propagar-se a d’altres teixits i produir complicacions, com en el cas de la nocardiosi pulmonar.
En persones immunodeprimides, també pot donar-se una nocardiosi cerebral, amb afecció greu del sistema nerviós, de pronòstic greu.
La diagnosi sol ésser complexa, ja que les manifestacions de la malaltia, en la forma pulmonar, són similars a les de la tuberculosi o d’altres patologies pulmonars cròniques. La confirmació de la diagnosi s’obté per la identificació dels gèrmens, sovint havent-ne fet el cultiu, a partir d’una mostra d’esput o del líquid que drenen els abscessos cutanis. Quan hi ha dificultats per expectorar, les secrecions respiratòries s’aspiren mitjançant una sonda.
El tractament de fons consisteix en l’administració de sulfamides o altres antimicrobians durant alguns mesos, per tal d’evitar eventuals recidives. De vegades, hom procedeix a drenar un abscés, a extreure’l, o a reparar els teixits afectats, per via quirúrgica.