L’eritema infecciós o megaloeritema, també anomenat cinquena malaltia, és un trastorn infecciós víric que incideix especialment en infants entre 5 i 14 anys, amb una evolució aguda i benigna, originant una síndrome febril i un exantema o erupció cutània que n’és característica.
L’agent etiològic del trastorn és el parvovirus humà B 19, virus que pertany al grup de les Parvoviridae, que es transmet per via respiratòria a partir de les secrecions salivals i respiratòries de les persones malaltes, per un contacte relativament estret.
El període d’incubació dura entre 10 dies i 15. Les primeres manifestacions, més intenses en els adults que en els infants, consisteixen en febre escassa, malestar general, dificultat per empassar-se els aliments, tos, diarrea, tumefacció i dolors articulars difusos. Però la manifestació predominant és una erupció cutània que es localitza en el rostre, consistent en una sèrie de taques o màcules rosades que conflueixen. En pocs dies, l’exantema s’estén progressivament al coll, el tronc i les extremitats, sense afectar els palmells de les mans ni les plantes dels peus. Les taques a la pell del cos són rosades i extenses, i tendeixen a confluir; a més, apareixen i desapareixen periòdicament, i la coloració s’intensifica després de la dutxa, de l’exposició als raigs solars i de les emocions intenses. L’exantema, com les altres manifestacions, desapareix progressivament en qüestió de 2 o 3 setmanes, sense deixar cicatrius ni originar complicacions. De vegades l’exantema es presenta de manera intermitent durant unes setmanes més. La diagnosi es basa en la simptomatologia i els eventuals antecedents d’exposició al contagi.
El tractament és simptomàtic i consisteix fonamentalment en repòs, ingestió abundant de líquids i, si cal, administració de fàrmacs antipirètics i antiinflamatoris.