En els darrers temps, l’increment dels desplaçaments a zones tropicals o subtropicals del planeta, en especial de països poc desenvolupats, s’ha traduït en un notable augment de la freqüència de nombroses i diverses malalties infeccioses que són endèmiques en aquestes zones geogràfiques. Aquestes malalties infeccioses, que en el nostre medi incideixen especialment en persones que s’han desplaçat per motius turístics o de negocis a zones on hi ha infeccions endèmiques, són anomenades genèricament infeccions des viatgers.
Per tal de prevenir les infeccions dels viatgers es recomana, abans de realitzar un viatge a països o a zones tropicals o subtropicals —sempre que sigui possible, amb algunes setmanes d’antelació—, esbrinar quines són les mesures pertinents adreçant-se a un metge o un centre especialitzat.
Entre les mesures profilàctiques més importants s’inclouen la vaccinació contra aquestes infeccions —actualment existeixen vaccins eficaços contra les més greus—, i també, per bé que solament en alguns casos, l’administració de fàrmacs antimicrobians a dosis baixes.
D’altra banda, també hi ha recomanacions profilàctiques que cal practicar en les mateixes zones amb infeccions endèmiques. Aquestes recomanacions varien segons la zona geogràfica i les malalties infeccioses que interessi de prevenir, per bé que de forma global es poden esquematitzar.
Per a evitar la ingestió d’aigua eventualment contaminada s’aconsella de no consumir aigua ni per a beure, ni cuinar o raspallar-se les dents, si no hi ha garanties que es tracta d’aigua potable. Si no se’n té la seguretat, hom recomana de filtrar l’aigua amb un teixit fi, per exemple amb una gasa, i posteriorment bullir-la durant uns deu minuts si més no, o bé afegir-hi desinfectants com lugol o clorina, o simplement unes gotes de lleixiu. També s’aconsella de no afegir glaçons de gel a les begudes.
Per a prevenir la ingestió d’aliments contaminats s’aconsella de no menjar fruita o verdura que no hagin estat prèviament rentades amb aigua potable o pelades per la mateixa persona que les ha de menjar. En general, es recomana d’ingerir la carn i el peix bullits si és possible durant una hora, i begudes d’ampolla.
Per a prevenir les parasitosis degudes a helmints que penetren a l’organisme a través de la superfície cutània es recomana de no caminar descalç per terra i no banyar-se en rius, llacs o aigua estancada.
Durant l’estada en locals tancats es recomana l’ús de fumigants i repel·lents per apartar els insectes vectors, i la utilització de mosquiteres en les portes i les finestres. En àrees exteriors, s’aconsella, a més de l’ús dels repel·lents, dur roba de colors clars —especialment després de la posta del sol—, que molts insectes eviten perquè el seu cos destaca quan s’hi posen al damunt.
| tipus de malaltia | malaltia |
|---|---|
| virosis | dengue |
| ràbia | |
| febre groga | |
| *hepatitis B | |
| bacterianes | *disenteria bacil·lar |
| *tuberculosi | |
| *febre tifoide | |
| pesta | |
| còlera | |
| tracoma | |
| *meningitis meningocòccica | |
| protozoosis | tripanosomiasi africana |
| tripanosomiasi americana | |
| amebiasi | |
| paludisme o malària | |
| helmintiasis | filariasi |
| anquilostomiasi | |
| esquistosomiasi | |
| *el contagi també pot ésser contret en el nostre medi | |
D’altra banda, nombroses malalties de transmissió sexual, com per exemple la sífilis, la gonorrea, el xancre tou o la SIDA, es troben molt difoses en zones tropicals o subtropicals. Així, abans de desplaçar-se a aquestes zones, i sempre que s’escaigui convé de consultar al metge quines mesures preventives s’aconsellen; entre aquestes cal destacar l’ús de preservatius en les relacions sexuals.