- El xoc o col·lapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu. És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell. En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèl·lules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats. Quan aquesta situació es prolonga més enllà d’un punt determinat, la disfunció dels òrgans esdevé irreversible i la mort del malalt es pot produir per complicacions diverses com ara insuficiència càrdio-respiratòria, embòlia pulmonar o infart agut de miocardi
- Les causes més habituals d’aquest tipus de trastorns són hemorràgies, cremades o traumatismes importants i els infarts aguts de miocardi. Això no obstant, aquest trastorn també es pot presentar a conseqüència d’una entrada massiva de bacteris en la circulació sanguínia o sèpsia, una reacció al·lèrgica molt important o anafilaxi, o després de l’administració d’anestèsia general.
- A causa de la gravetat de la situació, en cas de xoc es procedeix a l’ingrés del malalt a una unitat de vigilància intensiva o UVI, on, a través de diversos mitjans tècnics, es controla de manera permanent l’evolució del trastorn, alhora que se n’inicia el tractament.
- El tractament del xoc consisteix bàsicament en la reposició de líquids amb un gota a gota i en l’administració d’oxigen amb una màscara o una sonda connectada a un tub d’oxigen. Amb l’aplicació d’aquestes mesures terapèutiques hom sol aconseguir la normalització de la perfusió sanguínia dels teixits. Això no obstant, en un percentatge relativament elevat de casos, el desenllaç és fatal.