L’arteritis de la temporal, o arteritis de cèl·lules gegants, és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap. Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Hom suposa que aquestes cèl·lules reaccionen contra el teixit de la superfície interna d’aquestes artèries com si es tractés d’elements estranys a l’organisme.
Durant les fases inicials, les lesions són fonamentalment de tipus inflamatori; més endavant, en canvi, s’esdevé un engruiximent de la paret arterial i alhora una disminució del diàmetre de l’artèria, cosa que es manifesta amb una reducció del flux de sang que pot circular per l’interior. La denominació d’arteritis de cèl·lules gegants és deguda al fet que en fases molt avançades d’aquest trastorn apareixen unes cèl·lules molt voluminoses en les lesions. L’afecció és dues o tres vegades més freqüent en dones que en homes, es presenta especialment entre 50 anys i 70 i s’associa en el 60% dels casos a la polimiàlgia reumàtica, una malaltia autoimmune que afecta bàsicament el teixit dels músculs esquelètics i les articulacions. Tanmateix, les causes d’aquesta associació freqüent encara són desconegudes.
El símptoma més habitual, i en general inicial, és el mal de cap localitzat en la meitat esquerra o dreta del crani, degut a l’afecció de les artèries temporals esquerra o dreta, respectivament. En les fases avançades, hom pot observar sovint que aquestes artèries són més gruixudes del que es considera normal i que formen un trajecte prominent que es nota per sobre de la pell. Quan la malaltia afecta altres artèries es presenten també d’altres símptomes. Així, per exemple, es pot manifestar dolor mandibular durant la masticació, en cas d’afecció de l’artèria facial, o bé una complicació molt greu, la ceguesa d’un sol ull, en els casos poc freqüents en què hi ha lesions en una de les dues artèries oftàlmiques. Quan aquest trastorn s’associa amb polimiàlgia reumàtica se sol presentar dolor muscular al coll, les espatlles, l’esquena i el tou de les cames; rigidesa i dificultat de moviments de diverses articulacions, com ara espatlles i genolls, i de vegades pèrdua de la gana, disminució del pes corporal i febre. Aquests símptomes se solen intensificar progressivament i sovint s’accentuen al matí.
Hom n’efectua la diagnosi per les característiques dels símptomes, l’exploració física —que pot palesar una artèria temporal prominent— i diverses proves complementàries com ara anàlisis de sang i extracció d’una mostra o biòpsia de teixit arterial.
El tractament se centra en l’administració de fàrmacs corticosteroides, en general durant períodes de temps prolongats, l’efecte antiinflamatori dels quals contribueix a aturar l’evolució de la malaltia.