L’acrocianosi constitueix un trastorn de la circulació sanguínia de les extremitats que es caracteritza per l’aparició d’una coloració cianòtica, és a dir, blava i violada, una lleu inflor i una sudació freda a les mans o, menys sovint, als peus. D’altra banda, afecta gairebé només dones joves.
Aquesta alteració és deguda bàsicament a una contracció o un espasme continuat de les petites artèries o arterioles cutànies de les mans i els peus d’origen desconegut. Per bé que les alteracions són permanents, s’exacerben durant l’exposició al fred ambiental, o bé quan hom submergeix les mans o els peus en aigua freda. L’espasme arteriolar ocasiona una disminució permanent del flux sanguini cutani, la qual cosa provoca la fredor de la pell. Com a resposta reflexa a la disminució del flux sanguini, els capil·lars venosos dels teixits afectats es dilaten i, per tant, s’esdevé una acumulació de la sang venosa, de coloració blava i violada, a l’interior. Aquesta és la causa de la lleu inflor i el color característic de les mans i els peus en l’acrocianosi.
Bé que aquest trastorn sol ésser crònic, els efectes es limiten a qüestions estètiques o a les molèsties que provoca la sensació de fredor o la sudació. El tractament és bàsicament simptomàtic i se centra en diverses mesures generals com ara evitar de submergir les mans i els peus en aigua freda, abrigar-los adequadament a l’hivern i, de vegades, en l’administració de medicaments vasodilatadors.