L’eritromelàlgia constitueix un trastorn degut a una reacció desmedurada a l’escalfor que es caracteritza per l’aparició d’episodis d’envermelliment, coïssor, punxades i cremor localitzats en les extremitats superiors i inferiors. Els símptomes són causats per una dilatació sobtada de les artèries petites, a conseqüència de la qual s’esdevé un augment del volum i la velocitat a què circula la sang en les zones afectades. Aquest trastorn pot tenir un origen desconegut i manifestar-se en persones que no tenen cap altre problema, o bé ésser degut a d’altres afeccions com ara hipertensió arterial, aterosclerosi, diabetis o excés de glòbuls vermells en la sang o policitèmia.
L’eritromelàlgia és més habitual en els homes que en les dones i es presenta generalment en l’edat mitjana de la vida. Els episodis se solen desencadenar per circumstàncies molt diverses que incrementen la temperatura de les extremitats, com ara en caminar, els banys d’aigua tèbia o calenta, o bé un excés d’abric, i cedeixen espontàniament al cap d’una estona, o immediatament si hom submergeix la zona afectada en aigua freda.
En absència d’altres afeccions causals, aquest trastorn no provoca complicacions, ni molèsties més importants que les esmentades. El tractament és senzill i consisteix bàsicament a evitar l’excés d’escalfor, emprar un calçat lleuger o obert i defugir el contacte amb objectes calents. De vegades s’indiquen diversos fàrmacs vasoconstrictors per tal d’atenuar-ne els símptomes. També són útils en aquest sentit dosis petites d’àcid acetilsalicílic, que fins i tot en retarda les crisis, per un mecanisme encara desconegut.