Definició
Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic. Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats.
Causes
L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos. Bàsicament és degut a una contracció sobtada del diafragma, el principal múscul respiratori situat a la base dels pulmons i que separa la caixa toràcica de la cavitat abdominal.
L’activitat diafragmàtica és controlada per un centre nerviós situat al bulb raquidi, relacionat amb el diafragma a través de la medul·la espinal, de la qual a la zona cervical sorgeix el nervi frènic, que es compon de fibres sensitives i motores que atenyen el diafragma. En condicions normals, el centre nerviós bulbar comanda les contraccions diafragmàtiques de manera que es desenvolupen harmònicament amb les de la resta dels músculs respiratoris durant la inspiració. En canvi, en el cas del singlot, la contracció del diafragma es presenta sobtadament, sense mantenir cap sincronia amb els moviments respiratoris. Així, davant d’aquesta contracció sobtada, el diafragma destensa sobtadament la caixa toràcica i desencadena una inspiració: els pulmons baixen bruscament i empenyen la tràquea i la laringe. Per això, i a causa també de la força del corrent generat per l’entrada sobtada d’aire, les cordes vocals de la glotis laríngia s’apropen entre si, tanquen el pas de l’aire i originen el so gutural típic del singlot.
L’estímul nerviós responsable de la contracció sobtada del diafragma pot tenir orígens diversos: en alguns casos és desencadenat com a resposta a un estímul procedent del mateix diafragma, en altres és originat al nervi frènic o bé a les estructures del sistema nerviós central que el controlen, ja sigui la medul·la espinal o l’encèfal.
La causa desencadenant del singlot més habitual és una distensió exagerada de les fibres musculars del diafragma. Aquesta distensió, detectada per receptors específics, es transmet a través de les fibres sensitives del nervi frènic fins a la medul·la espinal, on es desenvolupa un reflex automàtic i involuntari transmès per les fibres motores del nervi frènic fins al diafragma, que es contreu bruscament i origina el singlot. Així s’esdevé en una gran diversitat de circumstàncies i trastorns. La causa més habitual és la compressió del diafragma per l’estómac dilatat, després d’haver menjat o begut molt. Aquest és l’origen del singlot que es presenta habitualment en els nodrissons després que han mamat, sobretot quan s’han empassat una gran quantitat d’aire en fer-ho. A més, qualsevol trastorn que provoqui una dilatació de l’estómac o de l’intestí, com el meteorisme o Fili intestinal, pot causar singlot pel mateix mecanisme. En general tot increment de la grandària dels òrgans abdominals pot causar estímuls responsables de singlot. Per aquesta raó, se sol presentar en els darrers mesos de l’embaràs, en les persones que pateixen d’ascites i en l’hepatomegàlia que es manifesta en nombroses malalties del fetge. Igualment en poden originar diversos trastorns que irritin les fibres sensitives i desencadenin la producció d’impulsos nerviosos com peritonitis, abscessos subfrènics, hèrnies de hiat esofàgic, úlcera pèptica o càncer d’estómac.
Un altre mecanisme pel qual es pot presentar singlot és el desencadenament anòmal d’impulsos nerviosos motors en les estructures del sistema nerviós central que regulen la contracció del diafragma. Un dels trastorns més comuns que pot alterar els mecanismes de control del sistema nerviós central i originar aquesta mena d’estímuls és la intoxicació alcohòlica, pel fet que l’alcohol altera el funcionament de les cèl·lules nervioses. Les cèl·lules nervioses també es poden alterar quan hi ha una concentració elevada d’alguna substància produïda pel mateix organisme que, en grans quantitats, arriba a ésser tòxica. Aquesta alteració pot manifestar-se en la insuficiència renal, a causa dels nivells elevats d’urea que es produeixen, i en d’altres trastorns com la malaltia d’Addison. Les alteracions emocionals importants també poden originar estímuls nerviosos que activin la contracció del diafragma i provoquin singlot. Igualment en pot ésser causa l’alteració del metabolisme cel·lular deguda a alcalosi o excés de concentració de substàncies alcalines en la sang. Una causa habitual d’alcalosi és la hiperventilació o respiració profunda i accelerada, que es pot presentar, per exemple, en un estat d’ansietat. La hiperventilació ocasiona una gran eliminació de diòxid de carboni, cosa que modifica l’equilibri de substàncies àcides i alcalines en la sang, i pot ocasionar una alcalosi. Igualment en poden originar diversos trastorns de l’encèfal, com ara meningitis, encefalitis o bé tumors cerebrals.
En les persones que s’han sotmès a una intervenció quirúrgica abdominal es pot presentar singlot per una suma dels mecanismes descrits. D’una banda, en el curs de la intervenció, o bé per una inflamació posterior, es pot produir una irritació de les fibres sensitives que provoqui un reflex medul·lar de contracció del diafragma. D’altra banda, l’ansietat causada per la mateixa intervenció o el dolor en la ferida poden ocasionar una hiperventilació que afavoreixi la producció d’impulsos motors al sistema nerviós central.
Finalment, el singlot pot ésser degut a una producció d’impulsos nerviosos en les mateixes fibres nervioses motores del nervi frènic. Així pot passar quan el nervi és irritat per algun trastorn localitzat en el seu trajecte entre la medul·la espinal cervical i el diafragma. Per aquest mecanisme, poden causar singlot els tumors que afecten la zona cervical o el mediastí, les pleuritis o els aneurismes aòrtics.
Símptomes i evolució
El singlot es presenta d’improvís en una persona que prèviament es trobava bé o en una altra que presentava símptomes d’alguna de les malalties o els trastorns que el poden originar. De sobte es produeix involuntàriament una inspiració brusca que acaba amb un soroll gutural característic després del qual la respiració s’interromp durant uns quants segons. En general, al cap d’alguns segons es repeteix el mateix fenomen i es continua repetint fins que es corregeix la causa desencadenant o bé el sistema nerviós pot controlar els estímuls involuntaris. En la majoria dels casos, el singlot persisteix només durant alguns minuts i desapareix sense originar trastorns. Quan persisteix la causa desencadenant, és possible que al cap d’un període de temps variable es torni a repetir.
En alguns casos poc freqüents, el singlot es manté durant hores o fins i tot dies sencers. Així, el singlot dificulta l’alimentació i impedeix de dormir. Si es manté en aquest estat es poden presentar trastorns de la nutrició amb una pèrdua de pes considerable, esgotament i alteracions psíquiques importants.
Diagnosi i tractament
Quan el singlot es presenta esporàdicament i no origina trastorns no se solen efectuar proves diagnostiques, llevat dels casos en què la persona que n’és afectada manifesta símptomes d’alguna malaltia que pugui ésser-ne la causa. Quan el singlot es repeteix molt sovint, o bé si es presenta un estat de singlot persistent, hom efectua algunes proves per tal d’establir-ne la causa i tractar-la adequadament. El tipus de proves que cal efectuar depenen dels símptomes que acompanyen el singlot.
En general hom indica radiografies de tòrax i abdomen per tal de comprovar si el diafragma es troba desplaçat per alguna causa. A més, es practica una anàlisi de sang general per a comprovar si hi ha cap alteració del metabolisme. En aquests casos és fonamental de diagnosticar i corregir la causa per a evitar el singlot.
Mentre el singlot, però, es manté, es poden efectuar algunes mesures per a interrompre’l. El mètode més senzill es distreure momentàniament l’atenció de la persona afectada, ja que la mateixa ansietat generada pel singlot n’afavoreix el manteniment. Així, un espant, un estímul dolorós o una distracció poden afavorir que el sistema nerviós pugui restablir el ritme respiratori normal. Hi ha d’altres maniobres senzilles que igualment hi poden ésser útils, per mecanismes no coneguts, com ara mantenir la respiració en fase d’inspiració o beure ràpidament un got d’aigua. Igualment pot ésser útil d’efectuar una compressió de la zona abdominal superior.
Una altra mesura eficaç és fer respirar a la persona afectada pel singlot en una bossa per tal que torni a inhalar el seu propi diòxid de carboni, ja que l’augment de la concentració de C02 en la sang pot inhibir-lo.
Quan aquestes mesures hi són ineficaces poden ésser útils les anomenades maniobres vagals o maniobres d’estimulació del nervi vague. Les més senzilles, com ara la provocació del vòmit, poden ésser efectuades per la mateixa persona que n’és afectada. Si el singlot es manté, es poden efectuar sota control mèdic d’altres maniobres vagals com la compressió dels globus oculars o el massatge de l’artèria caròtide.
Una altra mesura útil en alguns casos és la compressió del nervi frènic, que es pot efectuar directament amb els dits en el trajecte que segueix per darrere de l’articulació entre l’estern i la clavícula.
Igualment, s’ha demostrat eficaç en algunes ocasions l’estimulació de la part posterior de la faringe amb una sonda introduïda per les fosses nasals.
Alguns medicaments que disminueixen la irritabilitat nerviosa, com la fenotiazina o els barbitúrics, poden ésser útils per a deturar el singlot que es manté després que hom ha efectuat les mesures ja descrites. Igualment, de vegades hi són eficaços anti-spasmòdics com l’atropina. La inhalació de diòxid de carboni barrejat amb oxigen també pot aturar el singlot, especialment el que es presenta després d’una intervenció quirúrgica.
Quan fracassen tots els mètodes anteriors, s’efectua una infiltració del nervi frènic amb un medicament anestèsic. En alguns casos, però, el singlot es manté encara i cal efectuar una intervenció quirúrgica per tal de seccionar aquest nervi.