El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cel·lular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics. Totes aquestes funcions es duen a terme mitjançant l’elaboració de les anomenades hormones, un grup de substàncies sintetitzades a les diverses glàndules endocrines, que són secretades a la circulació sanguínia i que, actuant sobre els receptors específics en els diversos teixits, promouen o faciliten reaccions molt variades.
La major part de les hormones exerceixen diverses accions en els diversos teixits orgànics. Algunes tenen reaccions comunes, alhora que n’hi ha d’efectes antagònics. Per això, el funcionament del sistema endocrí depèn d’un equilibri delicat i complex en la producció d’hormones per part de les diferents glàndules. El control del funcionament depèn, en última instància, del sistema nerviós, ja que l’hipotàlem fa les funcions de pont entre el sistema nerviós i el sistema endocrí. Així, doncs, el sistema endocrí permet a l’organisme adaptar-se a les variacions que constantment es produeixen en el medi intern, com també que s’adapti a aquelles que s’esdevenen a l’exterior, que a través del sistema nerviós intervenen en la seva activitat.