Diabetis mellitus

Definició

És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa. La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana, poliúria, o increment d’eliminació d’orina, i polidípsia, o increment de la set; sense tractament, també pot originar complicacions agudes greus —un estat de coma capaç de causar la mort—, com també nombroses i diverses complicacions cròniques: trastorns renals, visuals, cardiovasculars, neurològics i cutanis, que, sense un control adequat, poden originar una notable deterioració en la qualitat de vida del malalt i constituir causa de mort.

La denominació de la malaltia procedeix del terme diabetis, que es refereix a qualsevol malaltia que es caracteritzi per una producció excessiva d’orina, i dels adjectius mellitus o sacarina, que fan referència al gust dolç, com de mel, que té l’orina dels malalts, per l’alt contingut de glucosa. Tanmateix, però, en la pràctica la denominació de diabetis, exclusivament, s’aplica a aquesta malaltia.

Freqüència, edat i sexe

La diabetis mellitus és una malaltia freqüent, ja que es calcula que al nostre medi afecta el 4% o el 5% de la població, per bé que en alguns casos no genera simptomatologia evident i passa inadvertida.

La malaltia es pot presentar en qualsevol moment de la vida, tot i que entre un 10% i un 20% dels casos s’inicia abans de 25 anys, mentre que en la resta de casos sol fer-ho després de 40 anys d’edat, amb una incidència màxima a 60 anys.

Pel que fa al sexe, globalment no hi ha diferències significatives, perquè si bé entre els afectats més joves hi sol haver un cert predomini del sexe masculí, la proporció s’inverteix en edats més avançades.