És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland.
L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis. En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura urogenital, similar en ambdós sexes. A partir de la setena setmana de gestació el desenvolupament es diferencia, i en l’embrió de sexe masculí creix una prominència a la part anterior de la fenedura, que originarà el futur penis. A més, en l’embrió masculí, la fenedura s’anirà tancant paulatinament fins que només quedi una petita obertura, que constituirà el meat uretral. Normalment, el meat es localitza a l’extrem del penis, però en aquests casos queda situat en una posició inferior i origina un hipospàdies.
Aquest trastorn es presenta des del naixement, i es diagnostica en observar la localització anòmala del meat. La localització de l’hipospàdies és molt variable, i es pot trobar en qualsevol punt al llarg del cos del penis, des del gland fins al perineu. En molts casos, l’alteració s’associa a un encorbament cap avall del penis, degut a la formació d’una banda fibrosa en el cos esponjós que esdevé especialment manifesta durant l’erecció. Igualment, de vegades s’acompanya d’una manca de prepuci en la part inferior del gland.
Quan es localitza al gland, l’hipospàdies pot causar tan sols problemes estètics o de control de la direcció de la micció. Quan es localitza més avall, i sobretot si es presenta acompanyat del cordó fibrós esmentat, pot dificultar les relacions sexuals i fins i tot la reproducció, en impedir el coit.
Aquest trastorn es corregeix amb una intervenció quirúrgica que sol donar molt bons resultats. Anteriorment, quan coexistia amb l’encorbament, solia caldre d’efectuar dues intervencions quirúrgiques: la primera per a corregir la posició del penis, i la segona per a reconstruir l’obertura de la uretra. Tanmateix, però, amb les noves tècniques quirúrgiques es poden corregir ambdues alteracions en una sola intervenció.