És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèl·lules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals.
El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení. En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70, però també es pot presentar molt abans.
Hom no en sap la causa, però s’ha observat que el càncer vaginal és més freqüent en les dones que pateixen d’afeccions genitals cròniques, especialment les causades per virus. S’ha comprovat també que l’administració, durant l’embaràs, de dietilestilbestrol, una hormona sintètica que s’havia emprat per a prevenir els avortaments, provoca el càncer vaginal en les filles de les dones tractades.
El creixement de cèl·lules atípiques en la vagina sol originar la formació d’una lesió ulcerosa i endurida, de vores irregulars, que es va estenent lateralment i en profunditat. Es pot localitzar en qualsevol zona de la vagina, però se situa especialment a la paret posterior de la meitat superior d’aquest òrgan. En la majoria dels casos el desenvolupament del tumor origina hemorràgies vaginals que es presenten especialment després del coit. També es poden manifestar d’altres trastorns, com ara leucorrea i disparèunia. Si no es tracta i el càncer s’estén es poden presentar d’altres símptomes com ara alteracions de la micció i de la defecació. En fases més avançades es produeix l’evolució habitual dels càncers, amb formació de metàstasis en d’altres òrgans que originen complicacions mortals.
La diagnosi s’estableix a partir, bàsicament, dels símptomes i els signes descrits. Per a confirmar-la, cal efectuar un examen de laboratori d’una mostra del teixit afectat. Amb una revisió ginecològica rutinària que inclogui el test de Papanicolau és possible de detectar el càncer en fases precoces, quan les cèl·lules atípiques es troben encara localitzades en les capes més superficials de la mucosa vaginal. En aquestes fases, la lesió es pot extirpar completament amb mètodes quirúrgics relativament simples, i la malaltia es pot guarir del tot sense seqüeles. En canvi, si es diagnostica en fases més avançades, quan ja s’ha infiltrat pels teixits propers, cal efectuar una intervenció quirúrgica àmplia en què s’extirpa una part important dels òrgans genitals. Quan el càncer ja es troba del tot desenvolupat, en general cal aplicar, a més, d’altres mesures terapèutiques, com ara quimioteràpia i radioteràpia. Tot i que aquests mètodes poden controlar el càncer desenvolupat, les probabilitats de guariment són mínimes i poden quedar seqüeles. La manera més eficient de prevenir el desenvolupament del càncer de vagina és efectuar periòdicament les revisions ginecològiques anuals rutinàries durant tota la vida, fins i tot després de la menopausa.