És anomenada queratitis la inflamació de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior del globus ocular. Sovint s’associa a la inflamació de la conjun-tiva, una membrana transparent que cobreix el globus ocular al voltant de la còrnia, i aleshores l’afecció és denominada querato-conjuntivitis.
Les inflamacions del teixit corni poden tenir un origen variat. La queratitis pot ésser originada per una infecció, en general propagada des de la conjuntiva. Les infeccions poden ésser bacterianes o virals. De les degudes a virus, cal destacar la causada pel virus herpes. També es pot manifestar a conseqüència d’un traumatisme que lesioni els teixits de la còrnia. Un altre origen possible és una manca de líquid lacrimal, necessari per a la nutrició de la còrnia, perquè aquesta estructura no disposa de vasos sanguinis propis. Així, una paràlisi muscular de les parpelles que mantingui la còrnia exposada a l’exterior pot provocar-ne la dessecació i la inflamació consegüents.
Aquest trastorn es manifesta amb dolor, de vegades molt intens, envermelliment ocular, fotofòbia i sensació de sequedat.
L’evolució de la queratitis pot ésser molt variada. De vegades es tracta d’un procés banal, després del qual el teixit corni es recupera totalment. En altres casos, però, el procés pot produir cicatritzacions que alteren la transparència de la còrnia. Si les cicatrius són molt extenses, es presenta una opacitat cornial que impedeix el pas de llum a l’interior de l’ull amb el deteriorament consegüent de la visió.
El tractament varia segons el cas. Si es tracta d’una infecció s’empren medicaments antibiòtics o antivirals. Quan es produeixen cicatrius còrnies que ocasionen ceguesa, hom recorre a un transplantament de còrnia.