De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants. En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs. De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma. A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de la manera adequada. Al mateix temps, la dona s’adona que el propi cos està experimentant notables transformacions, que ha canviat d’aspecte sobtadament, però que encara no és com era abans de l’embaràs. Així, doncs, en qüestió de pocs dies la dona s’ha d’adaptar a la seva nova imatge, a la presència del seu fill i a la responsabilitat de tenir-ne cura. A tot això s’afegeix el fet que en aquests primers dies després del part la dona es troba cansada, físicament dèbil i que, per tant, li és especialment difícil de suportar tants canvis simultàniament.
Durant els primers dies després del part, la majoria de les dones superen aquests canvis emocionals amb l’alegria causada pel naixement del nen i el benestar degut a les cures i les atencions que rep del personal sanitari, els familiars i els amics que la visiten. Tanmateix, però, a partir del tercer dia o el quart, especialment en tornar a casa, és molt freqüent que l’estabilitat emocional de la dona s’alteri.
Així, un nombre notable de dones pateixen durant el puerperi l’anomenada depressió postpart, un trastorn caracteritzat fonamentalment per un sentiment de tristesa que es presenta durant el puerperi. Les dones afectades per aquest trastorn es troben abatudes, ploren amb facilitat sense motiu aparent i no se senten motivades per res. A més, hi ha dones que tenen sentiments de culpabilitat perquè els sembla que no afronten la nova situació com haurien de fer-ho. En general, el suport afectiu dels familiars, especialment de la seva parella, i del personal sanitari, ajuden la dona a superar aquesta crisi en pocs dies. En aquest sentit, és especialment important que no se senti sola i que rebi l’ajut necessari per a tenir cura del seu fill i ocupar-se de les tasques domèstiques, almenys durant els primers dies. A més, la dona pot afrontar molt millor les seves noves responsabilitats i superar la crisi emocional postpart si durant l’embaràs ha assistit a cursos de preparació, on l’hauran informat adequadament sobre el que passarà en aquest període i les atencions que requerirà el seu fill.
Només 1 de cada 1.000 dones experimenta una depressió profunda que la impossibilita de fer front a la seva nova vida i cal que rebi assistència psiquiàtrica. En general, les dones que pateixen d’aquestes crisis tan profundes ja havien tingut anteriorment trastorns depressius. De tota manera, no convé de menysprear aquesta sensació de tristesa quan sigui intensa, i és prudent de comentar-ho al metge per a valorar la possibilitat que es tracti d’una veritable malaltia depressiva que requereixi un tractament adequat.