Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa. S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor.
Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli. El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures.
Els betums naturals eren utilitzats igualment per a la fabricació de vernissos, ben coneguts per la seva impermeabilitat. A causa d’aquesta característica a Catalunya tothom en dirà màstics.
Un diccionari de química publicat a Barcelona a la segona meitat del segle XIX, i que és traducció d’un de francès, introdueix pel seu compte la paraula màstic, "aún cuando esta palabra no es castellana, por estar tan generalmente admitida entre los industriales de Cataluña. Si quisiéramos averiguar el origen de la palabra màstic en nuestro país, [diuen] es seguro que encontraríamos por primera vez aplicada esta denominación a la mezcla de minio, albayalde y aceite de linaza, que se emplea para que los bordes de las tapas de las calderas de vapor y los enchufes de los tubos cierren herméticamente." (Bouant, E., Nuevo Diccionario de Química, traduït i anotat per Ramon de Manjarrés i Frederic Trèmols).