El Gran Hotel (1903) modernista situat al centre de Palma, projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, fou una fita inicial del turisme urbà. Ara bé, la primera indústria turística, i de molt petites dimensions, era de “muntanya i neu”, als Pirineus, o, sense gaire neu, a Valldemossa i la serra de Tramuntana, seguint el model dels Alps suïssos. També hi havia agències de viatges, com ara, des del 1910, Viatges Marsans. Els hotels del turisme de “sol i platja” són més aviat dels anys 1920-30.
Les grans àrees
Una de les grans multinacionals del sector, Barceló Hotels & Resorts, començà el 1931, segons la història oficial, com a empresa de transport de viatgers amb el nom Autocars Barceló, a Felanitx. Actualment és una empresa internacional situada entre les 30 companyies hoteleres més importants de tot el món, que es dedica tant als hotels de vacances com als més orientats als negocis, amb 17 000 treballadors i la seu a les Balears, a la ciutat de Palma.
D’altra banda, el 1930, va començar a Barcelona el que seria el Grup Husa, en aquell moment una empresa de caràcter familiar fundada per Joan Gaspart Bulbena i en l’actualitat una de les grans cadenes hoteleres de l’estat espanyol amb més de 160 hotels i 2 800 treballadors. De fet, els darrers anys, la quarta generació de la família Gaspart ha intensificat la seva participació en el grup, actualment presidit per Joan Gaspart Solves. Les seves dues divisions, Husa Hotels i Husa Restauració, són presidides, respectivament, per Josep Gaspart Bueno i Joan Gaspart Bueno. Igualment ha iniciat un procés d’internacionalització, de manera que la seva oferta és present a Egipte, Bèlgica, França, Andorra, l’Argentina i els Estats Units. La masia Torre Rodona, un edifici singular del segle XVII al barri de les Corts a Barcelona, n’acull des del 1990 les oficines centrals.
Parèntesi i salt
Les guerres civils europees i mediterrànies dels anys 1936-45 obriren un parèntesi forçós. L’inici o bé la represa del turisme vers les costes i les illes de la Mediterrània (i del Carib i el Pacífic) és dels anys 1950-60. El fort augment de la demanda, doncs, va generar una situació insòlita: hi havia demanda d’uns serveis per als quals no hi havia resposta; l’oferta d’establiments hotelers era aleshores inexistent, sobretot en països que es podien considerar agroindustrials com ho eren els de l’àrea catalana. A partir d’aquest moment, es va anar construint una oferta hotelera molt diversa i de petites dimensions, sovint amb una estructura d’empresa familiar, que va aconseguir uns nivells de qualitat gens menyspreables.
Alguns d’aquests petits hotels van créixer o es van associar amb d’altres. L’àrea de les seves activitats van ser els Països Catalans i les illes Canàries, sempre a l’estat espanyol. Però, a partir d’un cert moment, es va produir el salt: les cadenes hoteleres amb seu al Principat i a les Balears van començar a construir hotels, o a comprar-los, més enllà d’aquests límits administratius. L’any 1985, la cadena Barceló va obrir un hotel al Carib, en concret, a Punta Cana, a la República Dominicana. I el 1986 la cadena Sol Melià va fer el mateix al Pacífic, a l’illa de Bali, una de les 13 000 illes d’Indonèsia.
Sis grans àrees
Els hotels construïts o llogats, o també associats, a les més importants cadenes hoteleres de l’àrea catalana, com ara Barceló, Riu, Sol Meliá i Hotusa, i a les no tan grans, com són Husa, Iberostar, Princess, Derby, Hesperia, Catalonia, Sehrs, H10, Blau, Apsis i Abba, es localitzen en sis grans àrees geogràfiques del món.
A l’Europa central
En aquesta gran àrea geogràfica, els hotels, sovint instal·lats en edificis històrics, es troben a totes les grans ciutats de l’Europa industrialitzada i urbanitzada, de Londres a Praga, i de Berlín a Bilbao, passant sobretot per Brussel·les, Amsterdam, Munic, Ratisbona, Bratislava i Viena. De fet, la ciutat d’aquesta àrea amb més presència d’hotels de cadenes catalanes és justament Brussel·les.
A l’Europa perifèrica i la zona de la Mediterrània
Amb hotels des de Portugal fins a Romania, com també a Gibraltar, Malta, Sicília, Trieste, Dubrovnik, Budva (Montenegro), Corfú, Creta, Kos, Rodes, Zacint, Xipre, Sarigerne i Manvgat (Turquia), Biala, Obzor i Tiara (Bulgària).
Al continent americà
Les cadenes hoteleres catalanes han anat obrint nombrosos establiments a les ciutats de Washington, Nova York, Miami, Mèxic DF, Buenos Aires, Montevideo, São Paulo, Rio de Janeiro i Brasília.
Al Carib, el Tròpic i l’Atlàntic
Les illes i les costes del Carib i les de l’Atlàntic són l’àrea amb més gran implantació d’hotels i balnearis de les cadenes hoteleres catalanes i mallorquines. Des de les Bahames, la Riviera maia, Costa Rica, Panamà, o Aruba fins a Natal (del grup Sehrs), Manaus, l’estat d’Alagoas, o les illes Madeira i el Cap Verd, passant per Cuba, Puerto Rico, Jamaica, Trinidad i la República Dominicana. Els punts on hi ha més hotels de cadenes hoteleres catalanes se situen a la costa de Mèxic i a la República Dominicana, de gran desenvolupament turístic.
A la Indoxina i Indonèsia
Una gran multinacional que, en l’actualitat, utilitza set marques –les de Meliá, Tryp, Sol, ME i Paradisus Resorts– és Sol Meliá, que, havent iniciat la seva carrera l’any 1956 a la ciutat de Palma, controla actualment gairebé 350 hotels a països de tot el món. Té 6 hotels a Hanoi, Kuala Lumpur i a les illes de Java i Bali.
Al Magrib i Egipte
El món de la cultura islàmica del nord d’Àfrica ha resultat igualment molt atractiu des del punt de vista turístic. Les cadenes catalanes han obert els darrers anys diversos establiments en països com el Marroc, Tunísia i Egipte (on se superposen cultura dels faraons, cultura cristiana i cultura islàmica entre d’altres). En concret, a Tunísia els hotels de cadenes com ara Riu, Iberostar i Sol Meliá es troben a Tunis, la Marsa (Cartago), Gerba, Hammamet, el Mahdia, Monastir, el Kantaoui, Tabarka i Zarzis.