En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc. Els primers anys (1965-66) representaren espectacles de mímica del francès Marcel Marceau, el seu primer gran mestre. Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica. Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni (retirada per accident el 1975). El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral. Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un segell molt personal, el grup anà modificant la forma d’actuar, incorporant-hi efectes sonors, text parlat, etc., i, des dels espectacles El diari (1968) i El joc (1970), va tendir a presentar espectacles unitaris amb un caràcter marcat de crítica social: Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973, premi Crítica Serra d’Or 1973 i Fotogramas de plata a la millor interpretació) i Àlias Serrallonga (1975, premi Crítica Serra d’Or 1975).
El 1977 crearen i representaren La Torna (premi Crítica Serra d’Or 1978), obra inspirada en l’execució el 1974 del militant Salvador Puig i Antich i el delinqüent polonès Heinz Chez i que suposà la prohibició de l’obra i una condemna de dos anys de presó per a Albert Boadella, Gabriel Renom, Arnau Vilardebò, Andreu Solsona i Miriam de Maeztu. Malgrat que finalment foren indultats, el col·lectiu radicalitzà les seves crítiques contra polítics i institucions en obres com M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Operació Ubú (1981), Olympic Man Movement (1981, premi Crítica Serra d’Or 1983), Teledeum (1983), en què s’incorporà l’actor Ramon Fontserè, el qual esdevingué un element fonamental de la companyia; Gabinete Libermann (1985), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Bye, bye, Beethoven (1987), Columbi lapsus (1989, premi Crítica Serra d’Or 1990), Yo tengo un tío en América (1991), El Nacional (1993, Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura), Ubú president o els últims dies de Pompeia (1995), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1997, premi de la Crítica 1998), Daaalí (1999), La trilogia (2001), El retablo de las maravillas (2004), La torna de la torna (2005), En un lugar de Manhattan (2005) i La Cena (2008), sàtira sobre les convencions creades entorn del canvi climàtic.
Algunes de les seves obres s’han enregistrat per a la televisió i, alhora, el grup feu sèries per a aquest mitjà com ara Hablamos español (1970); La odisea (1976); Terra d’escudella (1977); Som 1 meravella (1988); Ya semos europeos (1989); Orden Especial (1991) i ¡Vaya día! (1995).
En cinema, i llevat de la filmació de la representació de La torna (1978, Francesc Bellmunt), han participat amb els seus mims i màscares a Jurtzenka (Un hivern a Mallorca) (Jurtzenka [Un invierno en Mallorca]), 1969, Jaime Camino; en català, 1988); en els quatre esquetxos que conformen el curt Aullidos (1973, Jordi Lladó); en el curt de Lluís Racionero La Festa dels Bojos (1977), i en el documental de llarga durada Buenaventura Durruti, anarquista (1999, Jean-Luis Comolli).
El grup ha participat en nombrosos festivals internacionals de teatre a Europa i Amèrica i ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Teatro (1994) i amb la Medalla d’Or del Ministeri d’Educació i Cultura espanyol (1999). La companyia és membre cofundador de l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya.
Per la seva banda, A. Boadella ha intervingut en el curt La boda (1977, Albert Vidal); ha protagonitzat el llarg La portentosa vida del padre Vicente (1977, Carles Mira) i ha escrit i dirigit la pel·lícula ¡Buen viaje, Excelencia! (2003), una paròdia de Francisco Franco. Ha publicat igualment El rapto de Talía (2000), Memorias de un bufón (2001) i La guerra de los 40 años (2001). L’any 2012 Albert Boadella abandonà la direcció de la companyia i ocupà el seu lloc Ramon Fontserè.
Bibliografia
Ayesa, G.: Joglars. Una història. La Gaya Ciència, Barcelona 1978.
Elías, L. (ed.): La torna. M-7 Catalònia. Teledeum. Columbi lapsus. Yo tengo un tío en América. El Nacional. Institut del Teatre, Barcelona 2002.
Fàbregas, X.: Els Joglars, vint anys de trajectòria. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1982.
Malló, O.: El cas Boadella. Desventures d’un joglar en temps de transició. Edicions La Flor del Vent, Barcelona 1998.
Racionero, L. i Bartomeus, A.: Mestre de joglaria: Els Joglars 25 anys. Edicions 62, Barcelona 1987.